Cançons

Hola seguidors (i no seguidors) del blog:')
Com ve vaig dir, aquesta entrada es gràcies a vosaltres.

Vosaltres veu ser qui em veu dir les cançons...doncs ara les ficaré!

1. Rolling in the Deep - Adele
2. Me enamore - Charly Rodriguez
3. Noche de estrellas - José de Rico
4. Dirty dancing in the moon light - Jessie J
5. Me gusta mi novio -  Maria Figueroa
6. Gangmag style - PSY
7. Kiss the rain - Yiruma 
8. Skyscraper - Demi Lovato 
9. Nothing else matters - Metallica
10. Addicted to you - Shakira
11. Que no pare la fiesta - Pitbull 
12. Me doy cuenta - Youny Killer ft. Critika
13. Me pintaron pajaritos en el aire -  Yandar & Yostin
14. Quitate el top - Kiko Rivera
15. Angelito sin alas - Juan Magan
16. Agachate - Danny Romero
17. ¿Que tengo que hacer? - Daddy Yankee
18. Pegate Mas - Dyland & Lenny
19. Pollito Pio 
20. Te voy a esperar - Juan Magan ft. Belinda




Bueno, i fins aqui la recol·lecta de cançons!
Gràcies a tots aquells que m'heu ajudat a poder duur a terme aquesta entrada

Amb la col·laboració de:
Aina Álvarez
Nuria Garcia
Lluc Cutal
Nuria Capdevila
Oriol Rodriguez
Elisa Garcia
Anna Garcia
Maria Fernandez

Mira-ho...Si, és flipant...NO FAIGUIS ALS DEMÉS EL QUE NO VOLS QUE ET FACIN A TU....Has d'apendre a respectar a la gent tal i com es....si no et cau bé, almenys RESPECTA-LA, que es mereix un respecte com TOTHOM....Aquest video és un dels exemples dels MOLTS acosos...Comenteu amb el que us ha semblat venga..

LA VIDA

La vida és el millor que et pot passar si la saps viure.
És un bagul on hi diposites les TEVES coses a mesura que passa el temps.
Per això no deixis que NINGÚ les toqui...
Ni les canviï de lloc...
Ni que les posi en un ordre que tu no entens...

Perquè vol dir que l'altre no és capaç d'aconseguir aquests objectes que complementen el seu espai...
I només TU decideixes que posar a aqui dins...
I pots escollir els records...bons...dolents...

Coses que altres et regalen, perquè són coses que pots tenir i apreciar ...
Però no t'oblidis que aquí manes TU...
Ningú més ...
I els que t'envolten sempre et van a ensenyar com guardar tot perquè ocupi menys lloc...

Per guardar coses que valguin la pena, que no et vas poder oblidar...
Per això valora que tens a qui t'ensenyi...
Molts no tenen a aquest "algú" amb intencions infinitament afectuoses i considerades...

Mou aquest bagul quan alguna cosa no t'agradi...
Agafa el millor de cada costat...
En cas contrari t'arrepentiràs de haver desaprofitat un buit...
Que al cap i a la fi no es va omplir sinó d'algun material i sense valor...

Hi ha gent, alguns només...
I des de un principi...
Van saber què mereixia estar aquest espai...
EL SEU ESPAI...


Però ... és millor aprendre, de les caigudes ...
I així veuràs que no és tard per adonar-se ...
Que alguna cosa realment no serveix, no deixa res ...
I que, passi el que passi ...
I sigui el que sigui que hagis decidit conservar ...
Sigui amb tu...
Però ... això no és tot ...

No vas a dissipar, molt menys el teu record ...
No t'oblidis de les coses bones que vas posar amb amor en la vida d'altres ..
El que vas deixar i que va més enllà del temps ..
Són coses que perduren, picant qualsevol nombre ...
Qualsevol xifra insignificant ...
Per a què estan les xifres? ...
Si al cap i a la fi els sentiments purs no es mesuren ...
Amb números .. ni es comparen, perquè això és el que fan ells ..
Els nombres Deixa'ls per matemàtiques ....
El que val i és real no es mesura ...
És tan fantàstic que es percep i és més que alguna cosa literal insignificant ...
Bé, és difícil d'explicar ...
Sentir és més fàcil ...
Metafòricament, (i que cadascú l'adapti a la seva manera), això és la vida ..
Però .. ¿Jo què puc saber? ..
Pretenc que aquestes pròpies paraules segueixin tenint sentit aquí a 30 anys...
I llavors decideixo si me les porto amb mi...

Mai és tard...

Moltes vegades despertem com sense esperit, sense ganes de res, sense cap tipus d'alè ni inspiració, esperant que la teva ànima s'assequi del tot, sense recobrar el sentit de l'esperança alguna.

DETEN-TE!, Només un segon i respira profundament .. Si, la teva sang segueix corrent, segueixes viu! i no pots negar que encara hi ha somnis i esperances en el fons del teu immens cor gloriós .. mira tot el que t'envolta i digues si encara després de tot no val la pena continuar ... encara queda molt per caminar i una infinitat de camins encara sense recórrer, i encara et queda tota la vida per gaudir cada cosa, cada moment, cada regal que t'espera en un futur proper .. sempre hi haurà temps per tornar a néixer, respira i adonar-te que ets absolutament meravellós .. data l'oportunitat d'estar viu malgrat tot, perquè encara hi ha temps per tornar a començar el que mai vas poder acabar ...

Destrueix cada mal moment, cada mal pensament i rescata aquesta profunda alegria que fa no molt et feia sentir com ningú, et feia sentir viu .. Adona't del que t'envolta, que hi ha un món encara per descobrir i mil oportunitats per ser feliç .. perquè al final de tot mai és tard per tornar a viure ....

                                       

Passem la millor estona de les nostres vides!

Com si no hi hagués ningú a prop, que pogués fer-nos mal .. Aixeca les mans molt alt, tan alt que qualsevol pugui veure, fins i tot quan més d'algú tracti de desanimar, fins que les llums es cremin, Divertim-nos fins plorar, que ara la vida la fas teva ...Passem la millor estona de les nostres vides!

Somia, que importa si no fa bé .. 

Anem, siguem feliços i deixem tot en el passat.
Què passa si ens fiquem en problemes? ...llavors, no ho intentaràs? .. Potser atrapan-te en el passat aconseguiràs alguna cosa? Pren ja l'oportunitat que res sortirà malament...

Només sentir-se bé amb tu mateix, i passem el millor estona de les nostres vides!

IMPOTENT

Vas despertar el dimoni que vaig pensar que havies deixat enrere.

  He vist el que necessitava, he vist la veritat.

  Vaig veure com et queies i com et perseguien fins a aquest punt moribund.

  Llavors jo em vaig quedar amb el buit que vas deixar,

del qual s'intentaban apoderar,

  però ja sabem tots que només sé defensar-me amb paraules i malament.

  Mai sabràs en el que em vaig convertir gràcies a,

  per desgràcia,

  la teva absència.

No vas tenircur i se't va callar tot.

  No vas deixar que et ajudés ningú i allà estava jo, al teu costat ......

IMPOTENT

Mil coses, o més

No té final. Bé, pot tenir, però no ho vull. Saltaré qualsevol obstacle del camí, m'estamparé contra murs de formigó, rascaré la meva roba passant per sota de tanques afilades, nadaré en rius de lava, pujaré dunes, rodaré per elles, dormiré al ras, em menjaré el món. Jo només. Jo només, fins que arribi el moment clau, el cim de la muntanya. Quan pugi allà dalt i es faci de dia. Per la lluita que he patit i els quilòmetres caminats, per les cicatrius i la pell al descobert. No ho facis.

"Són aquestes i milcosesquedir més, però cap expressaria els meus sentiments de veritat."

Odio pensar!

Odi pensar. I, quan hi penso, l'odio més. Odio analitzar cada cosa que ha passat fins a trobar el més mínim detall que em faci mal. Odio desfogar per a mi i no poder cridar al mig del carrer en moments de frustració. Odio escoltar queixar perquè no em sembla bé això o altre, o que em cau bé aquest o l'altre.
M'odio, no em suporto. I, llavors, pujo el volum fins al punt que ja no puc escoltar els meus pensaments. No em sento queixar i no puc desfogar-me. No puc frustrar per detalls que la música m'impedeix trobar. I, la música, és l'única que em dóna aquesta abraçada que tots necessitem de vegades.

No sóc perfecta, però tampoc m'importa gaire!

Sí, ho admeto. Sóc de les que els fa por la foscor. De les que crida quan veu una pel·lícula de por. La que segueix espantant quan salta la torrada de la torradora. La que troba molta sal a les patates. De les que es pot pixar de riure. De les que un dia se sent la més perfecta i al dia següent es pot morir de la depressió. De les que canvia els plans a última hora. De les que li corroeixen la gelosia per la sang. La que es riu dels seus propis defectes. De què li agrada portar un super pentinat però a meitat del dia se li desfà. De les que li agrada esmorzar cereals. De les que fa el ximple per treure-li un somriure a algú. Val, ho reconec. M'agraden les crispetes, també les llaminadures. Ploro massa, i ric amb facilitat, vaig amb les ungles mal pintades i sóc una compradora compulsiva de roba. D'acord, penso sovint en tonteries i no arribo a cap conclusió, m'equivoco i em torno a equivocar, ho sé, no sóc perfecta, però tampoc em preocupa gaire.

Lluita

Tu penses que tot és un joc, i que no cal apostar si no estàs segur de les teves cartes. Però fins i tot quan tot apunta que plourà, cal apostar perquè no ho farà. Només així guanyarem coses que els altres ni somien amb tenir. Perquè serem únics a les nostres apostes, i per tant en les nostres possessions.

Si lluites, tingues per compte que tard o d'hora guanyaràs. Si esperes, et moriràs del fàstic.