No té final. Bé, pot tenir, però no ho vull. Saltaré qualsevol obstacle del camí, m'estamparé contra murs de formigó, rascaré la meva roba passant per sota de tanques afilades, nadaré en rius de lava, pujaré dunes, rodaré per elles, dormiré al ras, em menjaré el món. Jo només. Jo només, fins que arribi el moment clau, el cim de la muntanya. Quan pugi allà dalt i es faci de dia. Per la lluita que he patit i els quilòmetres caminats, per les cicatrius i la pell al descobert. No ho facis.
"Són aquestes i milcosesquedir més, però cap expressaria els meus sentiments de veritat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada