Somnis!

 

Només hi ha una cosa que pugui transformar els somnis en impossibles, i és la por a fracassar.

 

Constantment ens enfrontem a les dificultats, als obstacles, que la vida ens prepara i, constantment vivim amb la por al cos de no ser el suficientment bo, o bona, per superar-ho.

 

Això també es pot aplicar al terreny dels somnis. M'explico: tots tenim somnis (si no en tinguessim... doncs.... no tindriem cap aspiració en aquesta vida i després sí que ens hauriem de preguntar: què fem aquí? per què cony estem aqui? (perdoneu el vocabulari :D ) i quin sentit té tot? ).

Bé, aquests somnis els podríem classificar en diferents tipus:

-Els somnis absurdament absurds: aquells que simplement els tenim perquè ens fan gràcia, però que si els analitzem a fons, descobrim que són una "xorrada". Un exemple d'aquests (i aquest és un somni meu) és: anar sobre un "carro" d'aquells d'hotel de luxe on es posen les maletes :) és absurd? sí. Ridícul? també. Però no deixa de ser un somni!

-Somnis que estan a tocar: és a dir, aquells somnis que en el fons, sabem que els podem aconseguir, o com a mínim desitgem que així sigui (i creuem els dits perquè es cumpleixin). Un exemple d'aquest seria... buf ara no me'n ve cap al cap :P ... per exemple: ser una professió X en el futur (x -> d'incongnita, eh!).

-Somnis improbables: són aquells somnis que són molt improbables que passin però que tot i així vivim amb la il·lusió que algun dia es compliran (però que si no es compleixen no passa res, el que importa és la il·lusió de tenir-los). Per exemple: (en el meu cas): coneixer a algun actor/actriu de PolseresVermelles. En sóc una gran gran gran, gran fanàtica): i, tot i que sé que és MOLT poc probable que es compleixi, encara tinc aquella petita esperança que algun dia... passarà! jeje

 

 

Tot i que hi hagi diferents tipus de somnis (avís: la classificació me l'he inventat jo!!!) doncs no per això hem de deixar de tenir-los. M'explico: per molt que hi hagi somnis absurds, improbables, etc., tots són somnis iguals i tots hem de tenir-los i perseguir-los, perquè una persona sense somnis no pot ser persona.

 

Així que el meu consell és: busca dins teus totes aquelles il·lusions i aquelles petites coses que, per molt que siguin absurdes, creus que et podran fer sentir bé i que en facis una llista. D'aquesta llista tria els deu somnis que t'agradin més i... persegueix-los!

Quan ja els hagis complert (que perquè passi això poden passar anys...) torna a agafar aquella primera llista, tatxa els 10 somnis que hagis complert, agafa'n 10 més i torna a perseguir-los. Dic que ho facis de deu en deu perquè és més fàcil que si tens una llista de 250 somnis, ja que sinó agobia una mica.

 

 

Espero que us hagi agradat! :)

Fins a una altra!