Aquest és el meu objectiu. Arribar fins allà, on ja molta gent ha arribat, però a on jo arribaré millor.Arribar a aquest horitzó, el que il·lumina cada matí i s'apaga cada vespre. Aquest cap al que vaig.Sé que no em penediré de la meva decisió, sóc feliç i confio a seguir sent-ho.
I la forma especial d'arribar és una específica i precisa: arribar-hi amb la pressió a la mà dreta. La seva pressió. Que me la premeu, la aixafeu, però que no la deixi anar. Vull arribar-hi i seure, tenir el Sol a un pam i no cremar. Estar en el buit i no ofegar-nos perquè amb l'altre és suficient. Disparar referències i llums per reflexos en les dents. On ens tombem i jo sigui el seu coixí. On comptar somriures més brillants que estrelles, que aquestes estan ja molt vistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada