La gent que sap com sóc sap que no es normal de mi.
Vui retrocedir, però ja és massa tard per fer-ho, l'he fastidat.
Sempre em pasa i mai me n'adono fins que algu m'atura i em demana que estic fen amb la meva vida.
Res, no ho sè ni jo el que estic fen aquella veu em diu que m'aturi, que ho arrecli tot i que sobretot no fasi més mal del compte. Em diu que rectificar es de savis, i que jo en sóc de savia i queper favor hi fasi, que arrecli tot lo trencat, aquelles amistats que saviem que durarien per sempre, TOT.
També em diu que sóc bona persona, que ho fasi amb el cor a la má, que jo en sè de demanar perdo, que ho fasi JA.
AIXO ES LA VIDA I SI ALGO EM DE FER, AIXO ES ESTIMAR.
AQUESTS DIES LA VIDA M'HO ESTA ENSENYAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada